Quan una marca aterra i l’operació decideix
Espanya és un mercat especialment atractiu per a la restauració organitzada, però també un dels més exigents. Hi ha volum, turisme, competència intensa i un consumidor acostumat a comparar. En aquest context, l’arribada de grans cadenes internacionals no només aporta marca i producte: aporta mètode. I aquest mètode —la manera de dissenyar l’operació perquè sigui consistent i escalable— sol ser el veritable factor diferencial quan un model funciona al nostre país.
En aquest episodi de HORECA Stories posem el focus en com es gestiona una cadena internacional quan s’adapta al mercat espanyol. Al vídeo hi intervenen Daniel Agromayor, CEO de Five Guys a Espanya; Adriana Bonezzi, directora general de Marcas de Restauración; i Armand Notó, fundador d’ANclue i consultor de grans cadenes. Tres perspectives complementàries per extreure aprenentatges aplicables tant a operadors consolidats com a restauradors en fase de creixement.
Centralització intel·ligent i adaptació local
Una de les claus que abordem és l’equilibri entre centralitzar i adaptar. La gestió centralitzada permet assegurar estàndards: processos clars, formació, control de qualitat, compres i una manera homogènia de mesurar el rendiment. Però l’èxit a Espanya també exigeix comprendre el terreny: horaris, pics de demanda, mix de consum, ubicacions i expectatives del client. El repte no és escollir entre estandardització o flexibilitat, sinó decidir quines parts del model són intocables i quines s’han d’adaptar al mercat local sense trencar l’essència de la marca.
Talent, costos i productivitat: les palanques clau
L’episodi afronta de cara les pressions que avui afecten qualsevol operador. El talent continua sent el gran coll d’ampolla: atreure, formar, retenir i, sobretot, construir comandaments intermedis capaços d’executar amb consistència. A això s’hi suma la tensió de costos i la necessitat de protegir la rendibilitat per unitat sense renunciar a l’experiència de client. I, al centre, la productivitat: com dissenyar rutines, rols i sistemes que permetin sostenir el servei en un mercat amb alta variabilitat de demanda.
Què pot aprendre qualsevol restaurador
Més enllà de la mida, l’aprenentatge clau és cultural: l’experiència no és casualitat, és una conseqüència del mètode. Quan una cadena escala, el que s’estandarditza no és només una recepta: s’estandarditzen rutines, formació, seguiment d’indicadors i hàbits de gestió. Aquest episodi busca precisament traduir aquesta lògica en aprenentatges per al sector, fins i tot per a qui opera amb pocs locals.
Per Rodrigo Domínguez, periodista a Aplus Gastromarketing.